Però l’estructura empresarial del municipi ha patit canvis en els darrers anys, com és el cas de la històrica indústria de la fusta i el suro, la qual, tot i ser el sector que més feina dona a la població , els darrers anys ha patit un estancament, acompanyat d’una progressiva disminució de l’exportació.

Aquesta estructura, basada en empreses de baix o mitjà valor afegit, planteja problemes com l’escassa capacitat per a adaptar-se als canvis, baixa integració de les tecnologies de la informació, límit accés a la formació i recursos humans poc qualificats, a més de les dificultats per accedir a les polítiques generals de recolzament a la competitivitat. Tot això esdevé en una pèrdua de competitivitat, inestabilitat del mercat treball i desequilibri territorial.